JUGADORS
Andreu Català, "Quico" Martori,
Pedro Nieto - Albert Yagüe
Andreu Català Ballbona. (Argentona, 1922-2004)
- Professió: Gerent d'Aigües d'Argentona.
- Època: 1942 a 1954.
- Clubs: Argentona, Granollers, Barcelona i Nàstic.
- Temporades a 1a. Divisió: 1947-1950.
- Gols a 1a.: 2 (un d'ells el 100 del Nàstic).
- Seleccionat per Catalunya: El 19 d'octubre de 1947 per enfrontar-se a Espanya, a Sarrià, 3 - 1.
- Entrenador: Nàstic, Granollers, Mataró, Vilafranca i Badalona.

    En plena Segona Guerra Mundial, i amb Espanya inmersa en una forta represió, amb escasetat de tot i exempta de llibertat, elfutbol era quasi l'única válvulad'escapament pels patidors ciutadans.
Al 1942, el president del club, Gimnàstíc, Agustí Pujol, que ja formaba part de la Federació Catalana de Futbol, va parlar amb elpresident blaugrana, Enrique Piñeyro Queralt, perque l'hi cedis alguns jugadors. Així van arribar Babót, Elías, Rosell i Català.
Dels quatre, la perla era Andreu Català, de 20 anys i amb diversos equips (Saragossa, Castelló i Sabadell) que li anaven darrere per fitxar-lo. Encara que el més conegut era Babot, que va ser titular en el Barça abans de la Guerra.
Quan, el 1997, la junta del Nàstic presidida per Antoni Vallverdú, va celebrar el cinquantenari de l'ascens a Primera Divisió, van convidar a tots els jugadors vius. Català, ja malalt, no va poder assistir, però delegà en el seu fill Andreu, qui ens explicà per què el seu pare va decidir quedar-se a Tarragona: «Ell va venir a desgrat perquè l'equip estava a Tercera, i tenia la possibilitat d'anar a equips de major categoria, però a Tarragona el van tractar molt bé, es va sentir com casa, i va poder compaginar el futbol amb una ocupació. En ascendir a Segona, es va professionalitzar i va decidir llançar arrels a la ciutat».
- Amb la selecció catalana. El 19 d'octubre de 1947, Català va jugar un partit amb la selecció de Catalunya, que es va enfrentar a Espanya en el desaparegut Sarrià, vencent per 3-1. També es van alinear Galindó i Panadés, jugadors granes. Ja veuen quines paradoxes ens oferia el futbol en ple franquisme: la selecció catalana enfrontant-se a l'espanyola.
    Català era un mig-centre elegant, de bon tracte de pilota, excel·lent passador un jugador que imprimia caràcter sobre el terreny de joc. A més, sempre tenia un consell per als jugadors joves que debutaven amb el Nàstic, A les poques temporades ja va assumir els galons de capità es va fer respectar per l'entrenador i pels seus companys de vestidor. Les tàctiques de l'època el van encorsetar en tasques de caràcter defensiu i li van deixar poca maniobra per al futbol creatiu d'atac. Poques vegades els entrenadors li deixaven acudir a rematar d'allà la seva poca eficàcia golejadora.
    Andreu Català, en una entrevista en el Diari, el setembre de 1947, amb l'equip ja en Primera, deia: «Serà una temporada difícil perquè disposem d'una plantilla curta, però si ens fem forts a l'Avinguda de Catalunya, ens mantindrem en Primera. L'al·licient per als aficionats serà poder veure els millors jugadors espanyols aquí. Jugar contra el Barça em fa il·lusió, ja que no vaig tenir ocasió de triomfar a Les Corts».
    El jugador del Maresme va viure moments dolços, amb els dos ascensos i una semifinal de la Copa davant l'Espanyol, i amargs, perque el descens a Segona en el partit davant l'Alcoyano va fer molt mal a l'afició i als jugadors. I tres temporades després, un nou retrocés a la Tercera Divisió. En la temporada, 1950-51, va fer les tasques d'entrenador-jugador durant dos encontres en ser cesad Ramón Sicart. Va ser en Vista Alegre, camp del Girona, i a casa davant la Gimnàstica de Torrelavega, aconseguint dos triomfs. En la següent jomada va arribar Àngel Ferrer "Chichous" per concloure el campionat de Segona.
    A data 1 de gener de 2009, Argentona té una població de 11.651 habitants (pendent d'aprovació per part de l'INE).
(Extret de la pàgina web de l’Ajuntament d’Argentona).
DRECERES
 
MAI T'OBLIDAREM.
  
 

ENLLAÇOS D'ARGENTONA

Ajuntament d'Argentona.   Argentona comunicació.
Última actualització: 23/11/09